Pallejà

És un castell palau que data del segle XVI i XVII i es troba a l’avinguda Prat de la Riba, 10, de Pallejà. L’estil arquitectònic és el d’un edifici de transició del gòtic civil al renaixement.

L'entrada del Castell de Pallejà és àmplia, amb dues arcades que cobreixen el vestíbul i una escala al fons. És un edifici gairebé quadrat de planta baixa i tres pisos. El superior disposa de garites d'època posterior, fetes amb pedra i tàpia amb estuc superficial que simula l'aparellat; als angles hi ha carreus escairats. El portal és de punt rodó, adovellat, i llueix al capdamunt l'escut nobiliari dels Torrelles. A l'interior hi ha restes pintures del segle XVII, amb ornamentació vegetal.

Tal i com es pot observar en fotografies antigues, el Castell tenia adossades diverses construccions que van ser demolides als anys seixanta del segle XX. Durant els anys noranta del segle XX fou acuradament restaurat i recuperat per a l’ús de la població.

La seva història

L'any 1179 hi ha esmentat un castrum (una primera torre o fortificació). També es documenta que dins el terme del Castell de Cervelló, des d'abans del 1257, hi havia una casa forta que des de feia molts anys pertanyia a Bernat de Clariana, feudatari dels Cervelló. Al 1315 els Clariana van vendre la quadra de Pallejà als Alomar i l’any 1392, per via de matrimoni, la possessió passà als Torrelles, que serien senyors de Pallejà durant més de tres-cents anys.

Ramon Martí Joan de Torrelles i Fiveller de Palau féu erigir l'actual Castell de Pallejà, d'estil renaixentista, l'any 1590, segons consta a l'escut situat sobre el portal a la façana de migdia, adovellat i protegit per un matacà. El Castell passà als Sentmenat amb el matrimoni d'Elionor, filla de Ramon de Torrelles. No obstant això, algun descendent continuà dient-se de cognom Torrelles com Pere de Torrelles i de Sentmenat, senyor de Pallejà i membre de la Reial Junta d'Estat entre el 1701 i el 1714. A la segona meitat del segle XVIII, en temps de Carles III, quan es va construir la nova carretera general, el Castell fou convertit en hostal. El 1809, durant la Guerra del Francès, fou caserna del general Josep Manso i Solà i del seu batalló de caçadors de Catalunya. Posteriorment el Castell fou ocupat alternativament pels dos exèrcits. Finalment, però, les tropes del general Suchet ocuparen novament el Castell i el poble de Pallejà fins al 1813.

Al segle XX pertanyia a Doña María Dolores de Chaves i Sentmenat, marquesa de Matilla. Quan aquesta morí, l'any 1947, passà als seus nebots, el marquès de Sentmenat i a la seva germana, la comtessa de Múnter; aquesta darrera cedí part de la casa a la parròquia i, del 1957 al 1972, es va convertir en Centre Catequístic Parroquial. També s’hi van fer actes de caràcter cultural.

Del 1978 al 1995, les diferents sales de la primera planta es van utilitzar com a museu, teatre, biblioteca, cinema i exposicions, entre d’altres usos. L’any 1992 l’Ajuntament de Pallejà va adquirir l’edifici i els terrenys que l’envolten i al 1995 es van iniciar les obres de consolidació i remodelació. Al mes d’abril de 1999, coincidint amb la diada de Sant Jordi, es va inaugurar la planta baixa, que disposa d’una sala d’actes, una sala d’exposicions i tres despatxos on hi ha les dependències de la regidoria de Cultura.

A partir d’aquest moment el Castell es va recuperar com a centre cultural i social de referència per a tots els pallejanencs i pallejanenques. L’any 2002 va començar a funcionar la resta de l’edifici. A la primera planta es van construir sales per a ús del teixit associatiu i del taller de música i una sala polivalent. La segona i tercera planta es van destinar a la biblioteca de Pallejà, que forma part de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.