Pallejà

La Masia Museu, sense ser una masia pròpiament dita, ha estat una casa de pagès destacada a Pallejà. Construïda l'any 1615, pels Albareda de Dalt, formà part de la Sagrera de la parròquia i va ser la primera casa que va tenir aquesta família al centre de la població. Va ser reformada en diverses ocasions. La construcció d'un edifici ha desfigurat en part la planta baixa original, amb l'eliminació de l'antic celler, els cups circulars, dues escales d'accés a la planta de dalt i tota la caixa del forn de pa.

A la planta baixa, el celler actual és una adaptació moderna, on hi ha elements agrícoles destacats, com: una premsa de raïm, la bàscula de l'antic sindicat agrícola de Pallejà i dues bótes de capacitat mitjana. Hi ha també objectes representatius dels tres conreus històrics del poble: els cereals, la vinya i la fruita i verdura de regadius, entre d'altres. 

La cuina reflecteix diverses èpoques. A la biga de la campana de la llar de foc, hi consta la data de 1727, i es conserven en part el forn de pa,unes rajoles antigues, armaris encastats i atuells de cuina.

Al menjador es conserven l’armari i l’escriptori encastats originals, i també la capelleta (la imatge no és l’original) i un rentamans de ceràmica vidrada. A més de la recreació del que va ser el menjador de la masia, la sala presenta objectes diversos del fons del museu: una vitrina amb objectes decoratius i de sobre taula, i una altra amb publicacions comarcals, diplomes, llibres, etc. Hi ha també una vitrina amb una mostra d'elements importants de l'arqueologia de la zona, des del neolític fins a la dominació romana.

La planta superior és típica d'una masia de certa importància: sala gran al centre i cambres laterals. El Museu ha conservat aquesta distribució, encara que ha canviat la utilitat d'algunes sales, per exemple, una per a exposicions temporals, el petit oratori per a exposició d'objectes religiosos; al dormitori, s’hi exposen mobles de diverses èpoques i estils, a més d’una part del fons de teixits del museu; hi ha també la sala de cosir, per exposar l'artesania del fil i l’agulla (brodats, puntes de coixí i similars), de tanta activitat antigament als pobles.