L’ADROC DE PALLEJÀ #90 FEBRER 2016 Revista d’informació local
8
tenem que l’Ajuntament ha d’apostar
de manera decidida per les polítiques
socials, i aquestes només es poden des-
envolupar si estem en contacte amb les
persones, si parlem amb elles i si ens
preocupem pels serveis que els oferim.
Podria posar algun exemple de què
són polítiques socials per a l’actual
equip de govern?
Podria posar-ne molts exemples! En pri-
mer lloc esmentaria aquelles que ens
afecten a tothom, com l’aprovació de ta-
xes i impostos municipals. Per a aquest
2016 hem establert una primera rebaixa
d’impostos, concretament de l’IBI, dins
del nostre compromís de continuar
abaixant-los al llarg de la legislatura.
I després destacaria les que afecten
els col·lectiusmés vulnerables—com les
persones amb diversitat funcional, que
per a nosaltres són una autèntica prio-
ritat— o les famílies amb menys recur-
sos. Per a aquestes últimes, per exem-
ple, hem establert la targeta moneder:
un sistema que ens permet oferir-los un
ajut directe des de l’Ajuntament sense
que calgui tenir un «carnet». No tenir
diners no pot ser considerat mai com
un tret distintiu: és una circumstància
que no ens pot definir com a persones.
A més, també hem començat a atorgar
ajuts per al pagament de les llars d’in-
fants municipals. Aquest és un pas previ
a un projecte més ambiciós com serà la
propera posada en marxa de la tarifació
social, un sistema perquè cada família
pagui pels serveis municipals en funció
del nivell de renda i de les seves situa-
cions laboral i familiar.
Ara que esmenta la qüestió econòmi-
ca,en quin punt es troben els nostres
comptes públics?
Sobre els nostres comptes públics hem
Hem començat la partida,
pel que fa a la situació
econòmica, amb el
marcador en contra. Però
ja l’estem capgirant.
Per a aquest 2016 hem
establert una primera
rebaixa d’impostos
dins de la nostra
voluntat de continuar
abaixant-los al llarg
de la legislatura
de dir en primer lloc que no es troben
en la millor situació. L’Ajuntament ha
pagat 3.600.000 euros en sis mesos per
tres expropiacions de zones verdes. I
aquesta és una realitat amb la qual ens
topem de cara quan arribem al govern
municipal. Les sentències que ens for-
cen a fer aquesta despesa provenen
d’anys anteriors i són ineludibles. Da-
vant del risc que aquesta situació ens
hipotequi i que afecti directament el
ciutadà ens marcàvem trobar-hi una so-
lució com una de les nostres primeres
prioritats. La bona notícia és que ja la
tenim i que, a més, crec que és molt sa-
tisfactòria: ara disposem dels 3.000.000
d’euros que hem aconseguit per pagar
la resta a través d’un fons del govern
espanyol amb unes condicions que ens
permetran continuar donant el servei
que ofereix l’Ajuntament a la població
i mantenir els nostres compromisos de
millorar-los i de rebaixar els impostos i
les taxes. Hem començat la partida, pel
que fa a la situació econòmica, amb
el marcador en contra. Però ja l’estem
capgirant.
Quina altra situació complicada des-
tacaria d’aquest inici de legislatura?
La situació de l’habitatge social. Aquest
és un tema complex. Ens hem marcat
el compromís de posar a l’abast de la
població, especialment d’aquells sec-
tors que més dificultats tenen per a
disposar d’unlloc on viure, aquest tipus
d’habitatge. A Pallejà, a més, ja tenim
aquesta possibilitat a través dels pisos
que es van crear amb aquesta finalitat
a la ronda Santa Eulàlia. El problema és
que van ser construïts per una immo-
biliària del grup de Catalunya Caixa i
que, des del 2012, van passar a formar
part de la SAREB, el que es coneix com a
«banc dolent». Des d’aquell moment els
lloguers es disparen per sobre del que
podem considerar lloguer social i ens
trobem, quan arribem al govern muni-
cipal l’any passat, que encara no existia
una solució al conflicte.
VE DE LA PÀGINA ANTERIOR
