L’ADROC DE PALLEJÀ #101 NOVEMBRE/DESEMBRE 2017 Revista d’informació local
8
ponia amb el que el consistori ens ofe-
ria. Aquest ha estat, i encara és, un dels
nostres primers objectius: fer realitat una
millora dels serveis i, alhora, una reducció
de la pressió fiscal. I estem demostrant
que això és possible. L’any vinent els im-
postos s’abaixaran d’una manera prou
significativa perquè cada pallejanenc
i pallejanenca ho pugui constatar; l’IBI
es redueix prop d’un 10 % i la taxa d’es-
combraries es redueix seguint criteris de
proporcionalitat.
I quina és la fórmula per a fer-ho
possible?
La primera és la més evident: raciona-
litzar la despesa pública. Una de les pri-
meres mesures que vam prendre va ser
abaixar els sous de les persones que for-
mem el Govern municipal en prop d’un
20 %. Tot i que en xifres absolutes no és
una quantitat tan significativa, sí que
crec que envia un missatge clar: si entre
tots i totes fem un esforç i reduïm la des-
pesa allà on és possible reduir-la podrem
dedicar més diners a les qüestions que
són més importants. Així hem aconse-
guit una reducció del deute de més del
16,5 %. A aquesta feina hem sumat la
recerca de totes aquelles subvencions i
ajuts que ens permetin tirar endavant al-
guns dels grans projectes que tenim en-
tre mans. Així hem construït els comptes
públics d’aquests dos anys, amb ajustos
propis i ajudes externes.
En tot cas, és comprensible pensar
que la ciutadania vol, a més d’uns
comptes sanejats, una actuació
municipal que sigui palpable...
Sí, i de fet la nostra intenció en aquests
mesos ha estat que fos el més palpable
possible. En arribar a l’Ajuntament érem
conscients que són moltes les necessi-
tats puntuals que hi havia a tots els nuclis
de la població, des de millores als parcs
a ampliació de voreres o soterrament de
serveis. Això ens ha portat a desenvolu-
par el que podríemanomenar un «pla de
xoc a peu de carrer».
Comdefiniria aquest pla?
Estic especialment orgullosa de la fei-
na que hem dut a terme carrer a carrer,
plaça a plaça, per desenvolupar les peti-
tes millores urbanístiques que eren im-
Si volíem afrontar els
nostres compromisos, el
primer que havíem de fer
era trobar una solució al
problema d’endeutament
del consistori
prescindibles per a facilitar el dia a dia
dels nostres veïns i veïnes. Sense anar
més lluny, per a aquest 2017 es pressu-
postaven 300.000 € per a la millora de
la via pública. Sé que encara tenim camí
per recórrer, però, obra a obra, hem arri-
bat a molts veïns i veïnes. I volem arri-
bar-ne a molts i moltes més.
En tot cas, entenem que també
existeixen altres projectes d’abast
més gran.
Sí, no podem reduir l’acció municipal
exclusivament a aquestes obres pun-
tuals: també comptem amb propostes
més ambicioses i que de ben segur que
tindran un impacte important entre
la ciutadania. En concret, m’agradaria
destacar-ne dues que, tot i ser projec-
tes ben diferents, tenen en comú ser
una aposta per la salut i el lleure: d’una
banda, la remodelació i ampliació de la
zona esportiva amb diners aconseguits
d’altres administracions i, de l’altra, la
recuperació mediambiental del riu i po-
tenciació d’aquest espai com a zona de
lleure i esport, també amb recursos que
no són del consistori i que, per tant, no
surten de la butxaca dels pallejanencs i
pallejanenques.
De quina manera es relacionen
aquests projectes?
Des de l’Ajuntament apostem fermament
per la qualitat de vida i per la salut de les
persones. APallejà tenim la sort de viure a
l’àrea metropolitana de Barcelona i, alho-
ra, en un entorn natural. Són valors que
hem de saber posar de rellevància i que
hem de poder convertir en un tret princi-
pal de les polítiques que desenvolupem.
Tenim tots els elements necessaris per a
gaudir d’una gran qualitat de vida per a
tothom, i hem de saber potenciar-ho.
Esmentava la proximitat a Barcelona;
en tot cas, la mobilitat i el transport
públic no s’han desenvolupat de la
mateixa manera a la nostra vila que
en altres de la comarca.
Aquest és un greuge comparatiu que
hem reivindicat i continuarem reivindi-
cant. En aquest sentit seguim negociant,
amb la resta de municipis que es troben
en una situació similar, una fita que estic
convençuda que marcarà un abans i un
després, com és la unificació de la coro-
na 1 i la corona 2, en la qual ens trobem:
VE DE LA PÀGINA ANTERIOR
